Gestionar un dol no és gens fàcil. Però fer net és una necessitat, una teràpia beneficiosa per a l’ànima per poder tirar endavant. Cada persona troba la seva manera de portar-la a terme, alguns ho aconsegueixen sols i d’altres necessiten una petita ajuda externa. Però què passa quan els buits emocionals i educatius fan que un jove busqui refugi desesperadament? Què pot portar un jove de família progressista a coquetejar amb l’ultra dreta supremacista? És la por? La solitud? O la manca de referents sòlids?
Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot. I a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.
Autor i director: Pau Miró
Amb: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner
Escenografia: Enric Planas
Vestuari: Berta Riera
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: Marta Folch
Caracterització: Alicia Machin
Direcció de producció: Maite Pijuan
Cap de producció: Marina Vilardell
Producció executiva: Maria Muntané
Direcció d’oficina tècnica: Moi Cuenca
Ajudanta de direcció: Tilda Espluga
Regidor: Rubèn Homar
Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas
Construcció de l'escenografia: Taller d'Escenografia Castells
Comunicació: Lídia Giménez i Albert López
Màrqueting: Publispec
Disseny gràfic: Santi&Kco
Reportatge Fotogràfic: David Ruano
Producció: La Villarroel, Verteatro i Bitò
Multimèdia
