Les idees de perdó, reconciliació i amor amaren una novel·la mundialment coneguda, convertida ara en un muntatge escènic. El firma una directora que, de la mà d'un seguit de personatges femenins, s'endinsa en el realisme màgic.
La novel·la d'Isabel Allende es va publicar per primera vegada l'any 1982 i pocs s'esperaven en aquell moment que fos un èxit tan aclaparador. Lectors de mig planeta han seguit amb delit les aventures i desventures de quatre generacions de la família Trueba, protagonistes d'una trama que segueix de manera paral·lela els moviments socials i polítics que van acompanyar la història del Xile postcolonial i que acaben de manera dramàtica amb un cop d'estat i la implantació d'una dictadura ferotge. Una néta que troba els diaris de la seva àvia i comença a escriure la història de la família és el desllorigador de la trama, protagonitzada per un seguit de dones. Totes tenen noms relacionats amb la llum: des de Nívea a Clara, passant per Blanca i Alba. Aquesta última és l'encarregada d'estirar del fil de la història. Ho farà, com apunta Carme Portaceli, posant l'accent en la reconciliació, aplicada tant a un país com a la família protagonista. Perdó i amor van de la mà d'aquesta reconciliació, tot, en una ambientació de somni, una mostra de realisme màgic que, tot i això, no s'estalvia les referències a la vida política per recordar-nos que, sovint, influeix en les nostres vides i les condiciona fins i tot si no hi tenim res a veure.
És una nova adaptació teatral d'una obra que va arribar ja al cinema de la mà de Billie August i als escenaris amb la dramaturga nord-americana Caridad Svich. Ara, és el torn de Carme Portaceli, una dona de teatre que és la directora artística de la FEI-Factoria Escénica Internacional i que ha dirigit el Teatro Español de Madrid entre el 2016 i el 2019. Habitual del Grec Festival de Barcelona, ha dirigit al festival muntatges com el Prometeu que va obrir l'edició del 2010, entre molts altres. Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals hi ha dos premis Max en l'edició de 2017 per Només són dones.
De Isabel Allende
Dirección Carme Portaceli
Adaptación Anna Maria Ricart
Dramaturgia Anna Maria Ricart y Carme Portaceli
Jordi Collet
como Esteban García / Conde de Satigny
Carmen Conesa
como Clara del Valle
Inma Cuevas
como Nívea / Blanca
David Fernández “Fabu”
como Doctor Cuevas / Pedro II / Padre Ángel / candidato
Gabriela Flores
Como Férula / Tránsito / Amanda
Francesc Garrido
como Esteban Trueba
Miranda Gas
como Alba
Borja Luna
como Pedro III / Miguel
Pilar Matas
como Nana / Petra García
Guillermo Serrano
como Severo del Valle / Jaime / Cura
Diseño de espacio escénico Paco Azorín
Composición música original y Espacio sonoro Jordi Collet
Diseño de iluminación David Picazo
Diseño de vestuario Carlota Ferrer
Diseño de Videoescena Miquel Àngel Raió
Coreografía y movimiento Ferran Carvajal
Diseño de sonido Pablo de la Huerga
Ayte. de dirección Montse Tixé
Ayte. escenografía Fer Muratori
Ayte. iluminación Daniel Checa
Ayte. vestuario Sonia Capilla
Residencia de ayudantía de dirección Víctor Barahona
Fotografía Jesús Ugalde
~
Personal técnico en gira
Regiduría Aitor Aguado
Responsable bolo y técnico iluminación Alberto Hernández de las Heras
Técnico sonido Pablo de la Huerga
Técnico de vídeo Xevi Gibert
Técnico maquinaria Jordi Larrea
Sastra Sigrid Blanco
Peluquería Cristian Magallanes
Fuentes material audiovisual Archivo Patrimonial de la Universidad de Santiago de Chile, Pedro Chaskel, Centro Cultural La Moneda, documental “Chile, junio de 1973” (imágenes rescatadas por Eduardo Labarca) y paisajes varios.
Una coproducción de Teatro Español, Grec 2021 Festival de Barcelona y Teatre Romea
Multimedia
