.jpg)
Àngels que van arrossegar les ales per cantonades ombrívoles, per habitacions per hora, consumint els seus paradisos artificials. Juguen amb cartes marcades la partida perduda per endavant. Acorralats per la violència li queden només uns quants somnis per gastar. Personatges que més enllà de les tàpies de la presó o els límits de la perifèria saben que la condemna és la seva pròpia existència. Un destí que no es pot esquivar, encara que els seus cors bruixullen després de l'amor. Fins i tot del més sòrdid sorgeix l'esperança. Flors de les escombraries que creixen a la nit.
La Zaranda explora amb aquesta obra al territori més hostil d'allò quotidià, des de la tradició picaresca, amb el seu desolador humor, creuant la lectura social a la recerca d'un sentit de elevació, obre la porta a allò poètic dins del sòrdid, una ranura de llum en la foscor. Arribant fins a altres límits on es conjuga realitat i ficció, existència i escenari.
L'obra amb què la companyia farà 48 anys pels escenaris al llarg del món. Entenent sempre el Teatre com a misteri, risc, i ofrena a les veus silenciades.
Text: Eusebio Calonge
Direcció: Paco de La Zaranda
Intèrprets: Ingrid Magrinya, Natalia Martínez, Gaspar Campuzano, Francisco Sánchez i Enrique Bustos
Espai escènic: Paco de La Zaranda
Vestuari: Encarnación Sancho
Il·luminació: Peggy Bruzual
Ajudantia de direcció: Andrea Delicado
Reportatge fotogràfic i cartell: Víctor Iglesias
Distribució: Carme Tierz
Amb la col·laboració de Teatro de Rojas i Teatre Romea
És una producció de La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte