Els grecs definien els anthropoi, les persones, com aquells que no eren déus. Més endavant, els éssers humans es caracteritzaran també en termes negatius com aquells que no són animals. A partir del Renaixement, i més concretament en l’obra de Giovanni Pico della Mirandola, els homes s’ubiquen entre els àngels [els déus] i les bèsties. Avui, en aquest primer quart del segle XXI, els éssers humans s’estan començant a caracteritzar com aquells que no són màquines. Aquesta nova mitologia es consolida a Blade Runner, per exemple. En aquesta nova mentalitat, ¿on queden doncs els animals? Han passat de fer-nos por a ser objecte de compassió. Han passat de ser un tòtem a ser un tabú. Jo, l’animal-filòsof, en vull parlar, de tot això.