¿Quién teme a Virginia Woolf?

Una producció de Teatre Romea

El George i la Martha s’odien. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar-se. El George és un professor d’història amb un greu problema d’alcoholisme i la Martha és una dona frustrada i irritable. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Tots quatre s’endinsen dins d’un espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més profundes de cadascun d’ells. Qui té por de Virginia Woolf? no és més que el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany.

Fitxa Artística
AUTOR: Edward Albee
VERSIÓ: Daniel Veronese
DIRECCIÓ: Daniel Veronese

REPARTIMENT:
Carmen Machi (Martha)
Pere Arquillué (George)
Mireia Aixalà (Honey)
Ivan Benet (Nick)

ESCENOGRAFIA: Sebastià Brosa
VESTUARI: Mercè Paloma
IL·LUMINACIÓ: Txema Orriols
ESPAI SONOR: Damien Bazin
CARACTERITZACIÓ: Toni Santos

PRODUCCIÓ: Teatre Romea


  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

  • ¿Quién teme a Virginia Woolf?

"Una creació dramàtica excepcional". Joan-Anton Benach. El Temps

"Pere Arquillué es confirma com a patrimoni artístic del teatre català. Arquillué, en estat de gràcia, es fica en el personatge amb la cega obstinació de l’acròbata que es llança des del vertigen a un bassal. Un salt mortal que repeteix generós fins a l’extenuació i fins a deixar exhausts –i meravellats- els espectadors". Juan Carlos Olivares. Time Out

"Combat sense pausa. Els intèrprets surten per la porta gran. Enorme treball de Pere Arquillué. Veronese accelera el text d’Albee amb la complicitat d’un gran elenc". José Carlos Sorribes. El Periódico

"Devastador. Daniel Veronese s’ha guanyat un excel·lent cum laude. Un triomf clamorós. Poderosa veritat escènica. L’habilitat del director enlluerna sense parar. Formidable la traducció de Josep Maria Pou, continguda i exacta en l’exabrupte pirotècnia textual d’Albee". Joan-Anton Benach. La Vanguardia

"Escala de violència trepidant. Veronese sap com fendir la pell, desfibrar els músculs, arribar a l’os i extreure’n el moll. Els intèrprets treuen espurnes en un treball intens i ple de desassossec". Francesc Massip. El Punt/ Avui

"Combat antològic". Santi Fondevila. ARA