Tots eren fills meus

Una producció de Teatre Romea

El dolor humà és el cultiu on neix la tragèdia. El sofriment d'una ànima que pot sentir en grandesa. Això i solament això és la tragèdia. El tràgic és saber què en resulta del fracàs dolorós del desig de saber. L'espectacle Tots eren fills meus és un llarg viatge del dia a la nit de la societat americana l'any 1948, i de l'occidental el 1999. La família -com a ADN d'aquesta societat- ens permet reflexionar sobre les relacions afectives, d'interès, de poder... Alhora, ens permet fer una anàlisi de la destrucció dels mites de la humanitat, que al segle XX són, potser, els semi-Déus familiars.

La família Keller, com a estereotip del somni americà, lluita desesperadament per salvar-se, primer com a comunitat o tribu i després, un cop esclatada la bomba atòmica, per a la supervivència de l'individu. Això sí, des de la suposada protecció de la privacitat del seu jardí. Privacitat que els veïns -símbol de la realitat fora de nosaltres- tenen la missió d'anar trencant, com el tel d'una suposada bossa amniòtica de la qual els protagonistes gaudeixen a la part posterior de la seva casa. Ferran Madico

Fitxa Artística
AUTOR: Arthur Miller
TRADUCCIÓ: Quim Monzó
DIRECCIÓ: Ferran Madico

REPARTIMENT:
Carles Canut (Joe Keller)
Julieta Serrano (Kate Keller)
Santi Ricart (Chris Keller)
Roser Camí (Ann Deever)
Òscar Rabadán (George Deever)
Pep Ferrer (Dr. Jim Bayliss)
Lina Lambert (Sue Bayliss)
Pere Anglas (Frank Lubey)
Ester Bové (Lydia Lubey)
Meritxell Sabaté (Lydia Lubey)
Xavier Pérez (Bert)
Joan Minguet (Bert)

ESCENOGRAFIA: Deborah Chambers
VESTUARI: Mercè Paloma
IL·LUMINACIÓ: Albert Faura (AAI)
CARACTERITZACIÓ: Anna Merino

PRODUCCIÓ: Focus


  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus

  • Tots eren fills meus