MÉS DE 30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Cobertura

    Teatre Romea

    Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama “Quiero nadar en tus ojos” i a conèixer la seva actual parella, l’actriu Roxana.

    Avui, 10 anys més tard d’aquell rodatge, la parella pateix una crisi. La Roxana ha esdevingut una icona feminista a les xarxes socials i la seva carrera professional es troba en el seu millor moment. En canvi, el Guillermo, està vivint un declivi professional.

    La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot.

  • La fuerza del cariño

    Teatre Goya
    Aurora, la mare perfecta i tímida vídua, i l’Emma, la seva filla rebel i entranyable, i el professor torpe  i seductor, i l'astronauta excèntric i faldiller. Aquests quatre éssers, malgrat les seves grans diferències, celebren la vida de cada dia. La celebren amb humor, llàgrimes, ironies, empipaments, crits, riures... Aquesta vida que ens ordena a l'atzar, que ens acosta i separa per llaços de sang o de desig, de manera misteriosa, complint màgiques constel·lacions que no sabem interpretar, i que aquí ens deixa, enmig del viatge. La mare, la filla, el professor i l'astronauta viuen embullats en llaços amorosos que els fan sortir dels llençols cada matí. Transiten la vida veloces, amb un cor trepidant que a penes els permet gaudir del fons bell i profund del paisatge. Ronden al voltant de la bombolla en la qual tots volem entrar per a oblidar l'angoixa de la vida, per a trobar el plaer infinit de donar amor i sentir-se estimat. Amor. L'emoció que necessitem com a aliment ecològic i essencial per a despertar les hormones de la felicitat. Però quan la vida tremola i el temporal s'emporta la roba i tiritan de frio, el viatge es deté. Ja no hi ha filtres, i amb potència salvatge apareix la força de l'afecte que de cop els col·loca en el paisatge real de la vida. que els converteix en éssers humans complets. Imbatibles. Autèntics. Sincers. Admirables. Veritables supervivents.
  • Daniel Diges VS Gerónimo Rauch

    Teatre Condal

    Daniel Diges i Gerónimo Rauch, els artistes més internacionals del Teatre Musical Espanyol, s'ajunten en un concert únic on compartiran les seves grans veus, la seva complicitat i el seu talent, a través d'un grandiós repertori. Dos amics, dues personalitats, dues carreres, dues veus úniques.Amb un guió original que relata experiències de les seves pròpies vides, Daniel i Gerónimo compartiran la banda sonora de la seva vida que els ha inspirat a arribar on estan.

    Amb un so Pop-vintage interpretaran grans cançons dels Musicals en els quals han participat, com; “Los Miserables”, “Fantasma de la ópera”, “Hoy no me puedo levantar”, “We will rock you”, “Chicago”, “Sunset Boulevard”, “Mamma Mia” ó “El Médico” en l'actualitat. També sorprendran amb cançons de “The greatest Showman”, “Josh Groban”, “Bocelli” i finalment també faran un homenatge als grans cantants de parla Hispana amb cançons com a “Aprendiz, Delilah, Yo soy Aquel, Te quiero te quiero, Hoy tengo ganas de ti“ i moltes més.

    Dirigits per Carlos Martín en la part musical i Victor Conde en la posada en escena, estaran acompanyats per músics en una formació no tradicional. Amb un so únic, disseny escènic elegant i ambient creatiu que atraparà a l'espectador en tots els sentits des del seu inici.

    Veniu a viure una experiència única.

  • Un dia qualsevol

    La Villarroel

    Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s'acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom.
    Solange és molt més elegant.
    A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall.
    La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència.
    Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.