MÉS DE 30 ANYS ENTENENT EL MÓN DES DEL TEATRE

ALS NOSTRES TEATRES

  • Clitemnestra, la casa dels noms

    Teatre Romea

    Agustí Villaronga adapta i dirigeix aquesta nova producció teatral basada en l’obra La casa dels noms, de Colm Tóibín. En el llibre, l’autor humanitza Clitemnestra, un personatge cabdal de la literatura clàssica grega, tal com feu amb la Mare de Déu a El Testament de Maria (que vam poder veure al Teatre Principal el 2015). Cal recordar que Clitemnestra fou esposa d’Agamèmnon i mare de tres fills: Electra, Ifigènia i Orestes. Com a ofrena als déus, la jove Ifigènia va ser sacrificada pel seu propi pare, Agamèmnon. I Clitemnestra venjà aquesta mort, amb l’ajuda del seu amant, Egist.

    Tot plegat, la tradició occidental ens ha mostrat una Clitemnestra com la representació de la maldat: infiel, cruel, assassina, entabanadora i mala mare. A través d’ella es construí un missatge misogin que es plasmà a l’Orestíada d’Èsquil, es transmeté a Eurípides i Sòfocles –els seus contemporanis– i es consolidà al segle XVII amb les tragèdies franceses de Racine. Tóibín, prescindint de la tradició, aporta una nova sensibilitat per tal que aquest dolor que ens transmet Clitemnestra, que ens arriba de lluny, sigui ben viu, més proper i més indulgent.

  • Eva contra Eva

    Teatre Goya

    Dues actrius de generacions diferents han d’interpretar un mateix personatge.

    Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se.  Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

    Els cinc personatges d'Eva contra Eva (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seves vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on rau la comèdia. Shakespeare deia que l’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època. Tant de bo al mirall que ofereix Eva contra Eva puguem veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

  • Assassinat a l'Orient Express

    Teatre Condal

    Ens situem a la dècada dels anys 30 del segle passat, Hércules Poirot, un disciplinat i una mica excèntric belga que comença a llaurar-se la reputació de ser, probablement, el millor detectiu del món, es troba a Istanbul, casualment, amb un vell amic una mica més llicenciós que ell, Monsieur Bouc, qui el convida a viatjar amb ell en el famós Orient Express per a tornar a Londres. Estem a ple hivern.

    Allà se'ls unirà un grup molt variat de viatgers, pertanyents a tots els confins del món: Entre altres, l'excèntrica nord-americana senyora Hubbard, la princesa Dragomiroff, una dona gran russa exiliada, el disciplinat militar britànic Coronel Arbuthnot, o la mateixa Comtessa Andreyi, una carismàtica dona hongaresa que despertarà en Poirot alguna cosa més que un simple interès...
    A plena nit, una tempesta de neu deté el tren en algun lloc perdut de Iugoslàvia. I al matí següent, un dels passatgers és trobat mort, apunyalat salvatgement en el seu llit: Samuel Ratchett, un desagradable home de negocis una mica tèrbols.
    La neu els impedeix entrar o sortir del tren, així que l'assassí només pot ser un dels vuit passatgers que viatgen a bord del Orient Express. Però quin d'ells ha estat? I per què?

    Hércules Poirot es veurà empès a solucionar un dels casos més especials de tota la seva trajectòria, un crim cruel que sense cap dubte marcarà un abans i un després en la seva vida.

    Els convido a acompanyar-nos, tenen un seient reservat en aquest luxós tren ple de misteris i secrets.

    L’adaptació de Ken Ludwig al teatre es va estrenar al McCarter Theatre Center, a Princetone, NJ.
    Directora artística: Emily Mann. Productor executiu: Timothy J. Shields.
    ASSASSINAT A L’ORIENT EXPRESS, AGATHA CHRISTIE, POIROT i la firma d’Agatha Christie són marca registrada d’Agatha Christie Ltd. Tots els drets reservats.

    Els drets d’aquesta obra a Espanya són cedits per Agatha Christie Ltd.
    Per a més informació sobre aquesta obra o d’altres obres d’Agatha Crhistie, visiteu:
    http://www.agathachristie.com
    Per a més informació sobre Ken Ludwig, visiteu:
    http://www.nekludwig.com

  • Començar

    La Villarroel

    La festa que la Laura ha fet per estrenar el seu pis s'ha acabat, però queda un últim convidat, el Dani. No es coneixen. Els dos tenen prop de 40 anys. Ella, té una feina d'alta direcció que li agrada i no té família propera. Ell, té una feina d'administratiu que detesta, i està divorciat. Dues persones intel·ligents i divertides, a punt de decidir, l’una davant de l’altra. Semblen a kilòmetres lluny. Els dos estan sols. Podrien anar-se'n al llit aquesta nit i no tornar-se a veure. O ni tan sols això. O potser tot està a punt de començar?

     

  • Golfus de Roma

    La Latina - Madrid
    Pseudolus, un esclavo irreverente, intenta conseguir la libertad ayudando a Eros, el hijo de su amo, a ganarse el amor de Philia. Pero hay un problema… o dos: Philia pertenece a M. Lycus quien, a su vez, la ha vendido al general Miles Gloriosus. Y ninguno está dispuesto a renunciar a ella.